ADOLESCENTS I NENS

RENDIMENT ESCOLAR:

Tècniques d'estudi i desenvolupament de les capacitats intel·lectuals. Alumnes amb bones aptituds poden no tenir èxit en els estudis perquè no estan dotats de les tècniques necessàries per a una bona utilització dels seus recursos propis. Aleshores se’ls fa necessari aprendre a estudiar i a optimitzar al màxim les seves capacitats intel·lectuals: lectura ràpida, concentració, potenciació de la memòria, planificació, sintetització, horaris, preparació
d’exàmens.

Reeducació del llenguatge. L’objectiu és aconseguir una articulació adequada de tots els fonemes i millorar la capacitat expressiva. Indicat en dislàlies, quequesa i d’altres disfuncions.

Estimulació i coordianció psicomotriu. Lateralització. La correcta integració dels diferents moviments corporals augmenta l’eficiència motriu i repercuteix en una millor adaptació a les tasques escolars. Necessari en nens i nenes esquerrans que no segueixen el ritme dels altres alumnes o en casos de lentitud motora, poca destresa manual, etc.  

Aprenentatge de la lecto-escriptura. En no assolir correctament els elements bàsics de l’escriptura i de la lectura es produeixen en l’alumne/a: retards en l’aprenentatge, dislèxies, disgrafies o altres alteracions. Amb el suport terapèutic adequat, l’alumne/a supera aquesta etapa de manera favorable.  

FUTUR PROFESSIONAL:

Orientació. Tutelar les preferències vocacionals de l’adolescent i de la persona jove, tenint en compte els diversos aspectes de personalitat, intel·ligència i aptituds, és la garantia de la seva integració social plena, així com d’una vida professional futura que s’adeqüi a la seva personalitat i, per tant, que esdevingui més plena d’èxit personal.  

Motivació. El factor motivacional potencia la voluntat, estimula la concentració, la memòria i la comprensió; d’aquesta manera, essent estimulades totes les capacitats intel·lectives es fa possible assolir una adaptació més adequada dins de la professió que hagi escollit.  

Objectivació. No és fàcil per a l’adolescent i la persona jove orientar-se dins de la gran quantitat d’informació que rep del seu entorn, això li pot produir un estat d’apatia provocat per aquesta dispersió intel·lectual.
Concretar un model personal i trobar objectius professionals vivifica els incentius psíquics i optimitza les característiques intel·lectuals donant sentit motivador als esforços personals.  

PERSONALITAT:

Força caracterològica. En la societat actual es fa indispensable enfortir el caràcter i l’autoconcepte de l’adolescent i de la persona jove per tal que dominin les dificultats i no es deixin influenciar pels ambients nocius, ni pels hàbits tòxics als quals són induïts per l’entorn, substituint aquests últims per models positius i constructius.
Indicat en casos de manca de voluntat, desinterès general, desànim, apatia, hàbits tòxics i d’altres.


Relaxació. Necessària per a la concentració, equilibra el to muscular, facilita una bona distribució i conservació de l’energia motriu. Baixa el nivell d’hiperactivitat, nerviosisme i angoixa amb totes les implicacions positives que això comporta a nivell psicosomàtic.  
Indicat en casos de falta de concentració, bloqueig per nerviosisme, insomni i d’altres.

Relacions parentals. Analitzar els vincles que s’estableixen entre pares, mares i fills posa de manifest les causes que provoquen reaccions no desitjades en l’àmbit familiar, com ara: rebel·lia, agressivitat, manca de comunicació i d’altres.
Els canvis afectius i conductuals són sovint la clau per tornar a l’harmonia.

 
Equilibri emocional. Quan apareixen conductes com ara: enuresi, timidesa, tristesa, manca de comunicació o altres símptomes, es fa necessari donar suport al desenvolupament afectiu i racional del nen/a o persona jove per evitar que més endavant això pugui ser un obstacle per a la seva maduració emocional.