RESUM: L’objectiu d’aquest treball d’investigació ha sigut esbrinar i
concretar el concepte de psicoestètica a l’obra del seu creador Carles M
Espinalt. Algunes de les principals qüestions que han orientat aquesta
recerca són: esbrinar quines són les nocions clau del pensament
espinaltià, les seves aportacions més originals, el model explicatiu de
la realitat que emmarquen les seves teories, les diferència amb les
altres escoles psicològiques i des de quin enfocament pot ser útil com a
eina psicoeducativa de prevenció.
És així que, per estudiar aquest concepte en tota la seva amplitud
hem plantejat aquest treball d’investigació en dues fases per poder
extraure totes les nocions que comporta:
En la primera part d’aquest treball doctoral, el nostre objectiu ha
sigut interpretar el concepte de psicoestètica intentant sistematitzar,
ordenar i metoditzar de manera descriptiva les nocions que inclou en les
diferents àrees, les quals hem dividit en capítols, per poder establir
una diferenciació entre les temàtiques i poder estudiar-les
separadament.
Hem concentrat la nostra investigació en el material que Espinalt va
produir en les últimes dècades de la seva vida, perquè considerem que és
quan el seu pensament va donar els màxims fruits i la seva obra va
aconseguir la seva maduresa. Hem extret el material de tres fonts:
l’obra escrita, els gràfics i el material audiovisual de les seves
conferències. Amb aquestes tres fonts, combinades de manera simultània,
hem redactat els capítols de la primera fase de la tesi.
En la segona part, el nostre objectiu ha sigut interpretar el
concepte de psicoestètica des d’una perspectiva global i concretar les
contribucions que creiem que aporta dins de les ciències humanes,
fonamentalment en els camps de la psicologia i la pedagogia. La
metodologia de tot el treball s’ha fonamentat en la teoria hermenèutica
de Gadamer, en quant a model de coneixement per a la interpretació de
textos.
Entre les conclusions a les que hem arribat podem destacar els
següents punts que emmarquen de forma global les característiques
essencials del concepte de psicoestètica: un sistema psicològic global,
una psicologia de la imatge, una antropologia i una filosofia, una visió
de la interpretació que fa l'ésser humà de sí mateix, una psicologia de
la formació del caràcter, una visió descriptiva de la personalitat, una
psicologia de la voluntat, un mètode psicoeducatiu de prevenció, una
eina psicoterapèutica, una psicologia que es projecta gràficament, una
psicoteràpia que remarca la potenciació de l’individu, una psicologia de
les cultures i de les societats, una psicologia del caràcter dels temps,
una visió psicològica del fenomen de la moda, un enfocament
psicolingüístic del llenguatge, una psicologia de l’expressivitat, una
psicologia que observa els fets des de Catalunya, una eina d’intervenció
en la psicologia col•lectiva, una psicologia que inclou la vessant
política de l'ésser humà i una psicologia del caràcter directiu.
La psicoestètica és la ciència que estudia l’home a través dels
artificis que aquest necessita per sobreviure i afirmar-se; entén per
artifici tot allò que ha desenvolupat l'ésser humà, tant des del punt de
vista ontogenètic com filogenètic, és a dir, estudia aspectes com el
caràcter, el llenguatge, la funció directiva, la intel•ligència, la
voluntat, les cultures, les relacions humanes etc., en la seva vessant
històrica i individual.
La rellevància de la psicoestètica recau, doncs, en un conjunt
d’aportacions originals que es poden concretar en l’estudi de la
civilització que l’home ha creat des d’un prisma innovador i original.
La seva essencial contribució a la comprensió de la psique humana tracta
de les habilitats de les que es pot valer el caràcter per actuar
eficaçment sobre el temperament. Configurar, formular i descriure com
havien de ser aquestes directrius psíquiques per aconseguir enfortir el
nostre caràcter representa una constant en l’obra espinaltiana.
RESUMEN: El objetivo de este trabajo de investigación ha sido
averiguar y concretar el concepto de psicoestética en la obra de su
creador Carles M. Espinalt. Algunas de las principales cuestiones que
han orientado esta investigación son: averiguar cuáles son las nociones
clave del pensamiento espinaltiano, sus aportaciones más originales, el
modelo explicativo de la realidad que enmarca a sus teorías, las
diferencias con las otras escuelas psicológicas y desde qué enfoque
puede ser útil como herramienta psicoeducativa de prevención.
Es así cómo, para estudiar este concepto en toda su amplitud hemos
planteado este trabajo de investigación en dos fases para poder extraer
todas las nociones que conlleva.
En la primera parte de este trabajo doctoral, nuestro objetivo ha
sido interpretar el concepto de psicoestética intentando sistematizar,
ordenar y metodizar de manera descriptiva las nociones que incluye en
las distintas áreas, las cuales hemos dividido en capítulos, para poder
establecer una diferenciación entre las temáticas y poder estudiarlas
separadamente.
Hemos concentrado nuestra investigación en el material que Espinalt
produjo en las últimas décadas de su vida que es cuándo su pensamiento
dio los máximos frutos y su obra consiguió su madurez. Hemos extraído el
material de tres fuentes: la obra escrita, los gráficos y el material
audiovisual de sus conferencias. Con estas tres fuentes, combinadas de
manera simultánea, hemos redactado los capítulos de la primera fase de
la tesis.
En la segunda parte, nuestro objetivo ha sido interpretar el concepto
de psicoestética desde una perspectiva global y concretar las
contribuciones que creemos que aporta dentro de las ciencias humanas,
fundamentalmente en los campos de la psicología y la pedagogía. La
metodología de todo el trabajo se ha fundamentado en la teoría
hermenéutica de Gadamer, en cuánto a modelo de conocimiento para la
interpretación de textos.
Entre las conclusiones a las que hemos llegado podemos destacar los
siguientes puntos que enmarcan de forma global las características
esenciales del concepto de psicoestética: un sistema psicológico global,
una psicología de la imagen, una antropología y una filosofía, una
visión de la interpretación que hace el ser humano de si mismo, una
psicología de la formación del carácter, una visión descriptiva de la
personalidad, una psicología de la voluntad, un método psicoeducativo de
prevención, una herramienta psicoterapéutica, una psicología que se
proyecta gráficamente, una psicología de las culturas y de las
sociedades, una psicología del carácter del tiempo, una visión
psicológica del fenómeno de la moda, un enfoque psicolingüístico del
lenguaje, una psicología de la expresividad, una psicología que observa
los hechos desde Cataluña, una herramienta de intervención en la
psicología colectiva, una psicología que incluye la vertiente política
del ser humano y una psicología del carácter directivo.
La psicoestética es la ciencia que estudia el hombre a través de los
artificios que éste necesita para sobrevivir y afirmarse; entiende como
artificio todo aquello que ha desarrollado el ser humano, tanto desde el
punto de vista ontogénico como filogenético, es decir, estudia aspectos
como el carácter, el lenguaje, la función directiva, la inteligencia, la
voluntad, las culturas, las relaciones humanas etc., en su vertiente
histórica e individual.
La relevancia de la psicoestética recae, pues, en un conjunto de
aportaciones originales que se pueden concretar en el estudio de la
civilización que el hombre ha creado desde un prisma innovador y
original. Su esencial contribución a la comprensión de la psique humana
trata de las habilidades de las que se puede valer el carácter para
actuar eficazmente sobre el temperamento. Configurar, formular y
describir cómo habían de ser estas directrices psíquicas para conseguir
fortalecer nuestro carácter representa una constante en la obra
espinaltiana.
ABSTRACT:The objective of this work of investigation has been to
ascertain and to summarize the concept of psychoaesthetics in the work
of its creator, Carles M. Espinalt. Some of the main questions that have
oriented this investigation are: to ascertain which are the key notions
of the espinaltist thought; it’s more original contributions; the
explanatory model of the reality that frames its theories; the
differences with other psychological schools; and with what focus it can
be useful as a psycho-educative tool of prevention.
As such, in order to study this concept in all it’s depth, this work
of investigation is presented in two phases to be able to expound all
the notions that are involved.
In the first part of this doctoral work, the objective has been to
interpret the concept of psychoaesthetics trying to systematize, to
order, and methodize in a descriptive way, the notions included in the
different areas, which are divided into chapters, to be able to
establish a differentiation between the subject matter and to be able to
study them separately.
The investigation has been concentrated in the material that Espinalt
produced in the last decades of his life, which is when his thoughts
gave maximum fruits and his work obtained its maturity. We have
extracted the material from three sources: the written work, the
graphics and the audiovisual material of his conferences. With these
three sources, combined in a simultaneous way, the chapters of the first
phase of the thesis have been written.
In the second part, our objective has been to interpret the concept
of psychoaesthetics from a global perspective and to summarize the
contributions that are believed to have been made within the human
sciences, fundamentally in the fields of the psychology and teaching.
The methodology of this work has been founded in the
translation/interpretation theory of Gadamer, in how much to model of
knowledge for the interpretation of texts.
Among the conclusions that have been arrived at, the following points
can be emphasized that frame (in a global form) the essential
characteristics of the concept of psychoaesthetics: a global
psychological system; a psychology of the image; an anthropology and a
philosophy; a vision of the interpretation that a human being makes of
him/herself; a psychology of the formation of character; a descriptive
vision of the personality; a psychology of the will; a psychoeducative
method of prevention; a psychotherapeutic tool; a psychology that
projects graphically; a psychology of cultures and of societies; a
psychology of the character of time; a psychological vision of the
phenomenon of fashion; a psycholinguistic focus of language; a
psychology of expressiveness; a psychology that observes facts from
Catalonia; an intervention tool in the collective psychology; a
psychology that includes the political side of the human being and the
executive character.
Psychoaesthetics is the science that studies man through the devices
that he needs to survive and to be affirmed. As a device it understands
all that has developed the human Being, as much from the ontogenic point
of view as the filogenetic, that is to say, it studies aspects like the
character, the language, the managing function, intelligence, the will,
cultures, human relations etc., in its historic and individual aspects.
The importance of psychoaesthetics lies therefore, in a set of
original contributions that can be specified in the study of the
civilization that man has created, from an original and innovative
perspective. Its essential contribution to the comprehension of the
human psyche is the identification and development of the abilities
needed by the character to act positively on the temperament. To
configure, formulate and to describe how these psychic guidelines must
be in order to fortify the character represents a constant in the
Espinaltist work.