TC46 mensana.jpg (21048 bytes)

Serres les dents?

Article  publicat a Tot Claror 46 (octubre -novembre 2004)

Autora: Carme Giménez

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.

La nostra ment no reacciona enfront de les situacions, sinó enfront de les percepcions que li donem dels esdeveniments

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En les situacions que ens requereixen una gran concentració o molta tensió reaccionem de manera inconscient serrant les dents. Per què ho fem? Què implica? Com podem evitar-ho si ho fem sense voler? Tenir en compte les circumstàncies que ho originen i adonar-nos-en a temps ens ajudarà a evitar molts dels problemes que se'n deriven.

El sistema mastegador, format per tots els elements presents a la boca i als seus voltants (dents, músculs, llengua, etc.) està íntimament lligat al sistema nerviós i a la pròpia ment. Fins i tot, amb la paraula rumiar ens podem referir, en diversos idiomes, tant al fet de pensar i reflexionar, com a l'acció de mastegar. En català la semblança també és clara amb el mot remugar, que tant es refereix a l'acció dels animals herbívors de mastegar repetidament els aliments, com al fet de parlar entre dents amb sentiment d'enuig.

Usem l'expressió "haurem de serrar les dents" quan ens referim a la manera d'encarar una acció en què necessitarem un gran esforç i concentració, física i mental.

Antigament, com rudimentàries anestèsies, es donava un objecte perquè el malalt serrés les dents amb molta força a fi d'ajudar-lo a superar el dolor que li produiria la intervenció. Premem les dents en senyal de tossuderia, de ràbia, d'odi i també quan necessitem aplegar les nostres forces físiques per tal de, per exemple, obrir la tapadora d'un pot de melmelada que se'ns resisteix.

El dolor psicològic també ens fa prémer les dents. Les preocupacions, l'estrès, l'ansietat, els contratemps mal digerits ens fan reproduir els moviments del remugar i, quan aquesta acció esdevé molt continuada, les conseqüències acaben apareixent i el deteriorament de les funcions de l'aparell mastegador es fan paleses; en especial, l'articulació que enllaça la mandíbula a l'os del crani.

Com s’instaura el bruxisme?

Aquest hàbit inconscient, aquest tic que comporta un fregament de les dents durant la nit i/o el dia s'anomena bruxisme. Tret del moment de mastegar o empassar, les nostres dents no haurien d'estar en contacte. Si això succeeix sovint, sotmetem tot l'aparell mastegador a un sobreesforç que, de mica en mica, el va malmetent: els músculs de la cara, els del coll i tots els que envolten els maxil·lars queden contracturats; l'articulació de la mandíbula es desgasta; les dents suporten forces desmesurades i alienes a la seva funció; les genives pateixen per una deficient circulació sanguínia i, conseqüentment, tot el sistema es desequilibra.

Els maxil·lars tenen una força extraordinària. Només s'ha de veure com els animals són capaços de caçar, sostenir i moure la seva presa -que pot arribar a pesar més que el seu propi pes- només amb la mandíbula.

Tot i que els humans hem perdut part d'aquesta força, continuem tenint una potència excepcional que, aplicada sobre les nostres pròpies estructures de forma indiscriminada, esdevé absolutament autodestructiva i més encara en una zona tan propera a diversos centres neuràlgics i estratègics del cervell.

La clau d'aquest trastorn neurofisiològic és el diagnòstic precoç. L'evolució estarà en funció del temps d'instauració de l'hàbit, del desgast dental i dels altres símptomes associats. També, a fi de protegir les dents, l'odontòleg aconsellarà la col·locació d'una fèrula oclusal, sobretot durant la nit. Aquesta protecció està feta d'acrílic i l'objectiu del seu ús és evitar el desgast de les dents i ajudar a descontracturar la musculatura. Tot i que la fèrula oclusal també pot ser superior és recomanable que, des del punt de vista de la circulació energètica a través del nostre organisme, es col·loqui a la mandíbula inferior per no interferir en els eixos de les frontisses cranials.

Factors psicològics que ens fan prémer les dents?

En l'aspecte psicològic hem d'analitzar quines són les situacions que ens han portat a patir un excés d'estrès o ansietat, com enfoquem la nostra vida i com ens relacionem amb l'ambient. Moltes vegades, més que els problemes en si mateixos, allò que més ens angoixa és la forma com els digerim i els encarem, ja que allò important és la nostra capacitat per conviure amb la pressió psicològica de l'ambient.

Per entendre aquest concepte hem de comprendre els mecanismes psíquics per als quals la ment copsa el sentit positiu o negatiu d'allò que estem pensant sobre una situació. La seva impressió no és directa sobre la realitat que ens envolta, sinó que la percep a través del filtre de sensacions i emocions amb les que traduïm tots els esdeveniments. Per exemple, si algú està pujant en un ascensor i ho percep com un succés molt perillós, la seva ment així ho creu. Aquesta emoció serà processada pel seu cervell i traduïda químicament en substàncies com l'adrenalina que, conduïdes a través dels nervis fins als músculs, provocaran tota una sèrie de canvis en les seves constants vitals: cor, pell, pressió sanguínia, contracció muscular, etc. El resultat serà la sensació de pànic.

En canvi, si estem en una situació objectivament més arriscada, per exemple, a dalt d'un globus aerostàtic, però la nostra ment percep la situació de forma distesa i es concentra en gaudir del paisatge, sense pensaments d'inquietud, la reacció del nostre cos serà molt diferent: s'activaran els mecanismes de relaxació i, al seu torn, la musculatura s'afluixarà, el cor s'apaivagarà i les ones cerebrals canviaran de freqüència. Veiem, doncs, com la nostra ment no reacciona enfront de les situacions, sinó enfront de les percepcions que li donem dels esdeveniments.

Com podem minvar la situació?

Com a mesura de prevenció seria bo evitar: mastegar xiclet, mossegar-se les ungles, mastegar per un sol costat, avançar la mandíbula inferior endavant, no reimplantar les dents perdudes, males postures de coll i esquena en seure, dormir amb coixins inadequats, prendre excitants com el cafè o veure programes de televisió violents abans d'anar a dormir, essent preferibles lectures relaxants per conciliar el son.

Tanmateix, és fonamental aprendre a desactivar la tensió corporal a través de la pràctica de la relaxació, per retrobar una sana tonificació muscular i psíquica que ens allunyi dels dos pols sobre els quals oscil·lem alterna-tivament quan no trobem l'equilibri i que s'alimenten mútuament: la tensió i la distensió.

Tot plegat ens portarà a aconseguir l'habilitat de dominar la nostra ment. Aprendrem a crear pensaments positius perquè les situacions conflictives no ens facin trontollar excessivament i no ens desestabilitzin.

Una persona amb un bon control mental és capaç de mantenir-se serena i tranquil·la malgrat trobar-se immersa en una situació caòtica i tensa. Per exemple, Abraham Lincoln (president dels Estats Units entre 1861 i 1865) valorava profundament el fet de conservar la seva serenitat davant les circumstàncies, ja que pensava que era l'únic estat mental possible per a la vigorització personal i aconsellava no exposar-se mai a les conseqüències físiques i mentals que suposa el fet de perdre la presència d'esperit.

Símptomes principals

 

Símptomes principals

Si notem amb insistència tres o més dels símptomes que es detallen seguidament, podem pensar que serrem les dents més del compte:

- Nota sorolls en obrir i tancar la boca?

- Té dolor a la mandíbula o se li eixampla el rostre per un engrandiment dels músculs?

- Les dents i les genives s’han tornat més sensibles?

- Té desgast de l’esmalt dental i les dents no encaixen correctament com abans?

- Acostuma a tenir mal de cap i dolor a les cervicals?

- S’aixeca al matí amb malestar o molèsties a la zona bucal?

- Li han dit que durant la nit fa sorolls en fregar les dents?

- Se li ha trencat alguna dent o queixal o li cauen les fundes i empastaments?

- Es mossega la llengua amb freqüència i nota mobilitat a les dents?

- Es queixa de mal d’orella o de sorolls al seu interior (acúfens)?