Psicologia

De les paraules gregues psique (ànima) i logos (tractat) neix la paraula psicologia, que significa “ciència de l’ànima” i que estudia la conducta humana i els aspectes relacionats amb aquesta.

Al llarg de la història de la psicologia, han estat molts els autors que han analitzat el comportament humà. Històricament, les escoles més conegudes són la psicoanalítica, la conductista, la cognitiva i la humanista.

La psicoanalítica està fonamentada en les teories de Sigmund Freud i es basa en l’estudi de l’inconscient humà com a causa essencial de les conductes humanes. Freud, al descobrir l’inconscient, va debilitar la creença que predominava fins al moment de que l’ésser humà era per antonomàsia un ésser racional.

La corrent conductista estudia l’ajust dels organismes al seu ambient. Els treballs de Watson, influïts pel fisiòleg rus Ivan Pavlov, van descobrir per casualitat el fenomen del condicionament clàssic, és a dir, que els reflexos apresos produeixen respostes condicionades. És conegut el seu estudi del sistema digestiu del gos: al donar-li menjar feia sonar a la vegada una campana, i, amb el temps, el gos va acabar generant totes les respostes fisiològiques digestives al sentir la campana, encara que no tingués menjar.

La psicologia cognitiva examina el funcionament dels diversos processos mentals com a base del comportament, entre ells, la percepció, l’atenció, la memòria, el llenguatge i el raonament. Genera les seves teories a partir de la influència de la revolució informàtica i defineix els processos intel·lectuals utilitzant la metàfora de l’ordinador: el hardware seria el cervell i els circuits neuronals i el software serien les estructures mentals que organitzen la informació.

Finalment, la humanista és l’escola que estudia com els sentiments afecten determinades conductes humanes i a l’inrevés. Autors com Maslow i Rogers van estudiar les motivacions humanes, les necessitats bàsiques i el procés per arribar a la plenitud personal.

Hi ha més acostaments a la psicologia des de diferents punts de vista. Els més actuals contemplen altres aspectes, com la bioenergètica, que es basa en alliberar els bloqueigs energètics que generen els pensaments negatius en el nostre organisme, o la psicoestètica que es fonamenta en l’estudi del fons i la forma en l’ésser humà i la seva mútua influència.

Què esperar del psicòleg?
Un bon professional de la psicologia és el que ens ajuda a descobrir la força que tenim per millorar la nostra vida, aplicant els coneixements que es deriven de les diferents escoles, ja que totes fan aportacions valuoses. D’aquesta manera, aplicarà les tècniques que en cada cas siguin la millor eina terapèutica per ajudar a guarir més eficaçment la persona que fa la consulta. També té en compte altres factors que incideixen en el nostre benestar, com l’alimentació, l’exercici o els hàbits de descans.

A més, si considera que per la situació de la simptomatologia cal prendre durant un temps tractament farmacològic, pot aconsellar la visita a un psiquiatra, que és el metge especialitzat que ens receptarà aquests tipus de medicaments o psicofàrmacs (ansiolítics, neurolèptics, antidepressius...), dels quals mai se’n pot abusar o automedicar-se, pels efectes secundaris i de dependència que poden causar. Una bona alternativa als fàrmacs és la medicina homeopàtica, que aconsegueix bons resultats sense efectes col·laterals. En tot cas, la medicació ens ajuda a pal·liar els símptomes del malestar, però l’objectiu d’una teràpia psicològica és aprendre a afrontar els problemes per solucionar-los d’arrel.

Així, doncs, de la mateixa manera que consultem al professional adient quan tenim un problema de malestar físic, també ho hem de fer si notem una dificultat que no ens deixa estar en harmonia amb nosaltres mateixos o amb les persones del nostre entorn. El bon terapeuta ens ajudarà a coneixe’ns més, valorant els nostres punts forts i els que ens cal reforçar, així com a prendre les determinacions que ens portin a trobar el propi camí. En cap cas, però, podrem demanar-li que prengui les decisions per nosaltres, la seva feina serà la de guiar-nos en la forma d’aconseguir-ho, ja que no ens hem de deixar portar per la tendència d’esperar que les coses succeeixin, sinó per la d’intentar fer les coses que ens poden conduir a un canvi positiu.