|
|
Per tots són ben
coneguts els efectes positius que té l’exercici físic sobre la salut de
l’organisme: revitalitza el sistema circulatori i endocrí, equilibra la
pressió sanguínia, allibera les toxines acumulades i n’afavoreix
l’eliminació a través de la suor, enforteix els ossos, i un llarga llista
d’avantatges inacabables. Però, com actua la pràctica d’activitat física
en la nostra ment i caràcter? Després d’una sessió d’exercici o
d’estiraments musculars és habitual experimentar una sensació de benestar
i de relaxació: sentim la nostra ment especialment calmada i sembla que
els problemes s’hagin relativitzat. Això es deu als efectes de l’activat
muscular sobre el sistema nerviós. Mentre fem exercici, el nostre
organisme allibera uns neurotransmissors anomenats endorfines que, a la
vegada, equilibren els nostres sistemes parasimpàtic i simpàtic que formen
part del sistema nerviós vegetatiu. Aquest complex sistema necessita
mantenir un equilibri adequat entre els seus mecanismes interns. El
parasimpàtic frena l’activitat nerviosa i el simpàtic l’activa. Així que,
si el simpàtic predomina, ens sentim nerviosos, amb una gran
hiperactivitat mental que ens provoca desorientació i neguit, i no ens
podem concentrar bé. Mentre que, si domina en excés el parasimpàtic, ens
trobem cansats i sense vitalitat. Així doncs, l’equilibri i
tonificació del sistema nerviós és un dels primers beneficis que notarem
en fer exercici físic. A més, en activar la respiració també augmentarem
la nutrició i oxigenació de les nostres neurones, cosa que té repercussió
en el rendiment i eficàcia intel·lectual, ja que el cervell necessita una
bona irrigació per alimentar tots el processos mentals que comporten un
desgast d’energia molt elevat, tant o més, fins i tot, que un muscúl en
plena activitat.
Desbloqueig muscular La hipertonia, és a dir,
l’excés de to muscular, és molt freqüent avui en dia, sobretot a la zona
de les espatlles i cervicals. En aquestes àrees, d’un important contingut
emotiu, es bloquegen les emocions mal assimilades, com la por o la
inseguretat. Activitats com la gimnàstica o els estiraments poden
alleugerir aquests garrotaments musculars i fer que circuli amb més
fluïdesa la nostra energia corporal que és com un corrent elèctric que
recorre tot el cos i el fa funcionar. També afavoriran la claredat de les
idees i la capacitat d’atenció mental, augmentant la nostra consciència i
la visió del que ens envolta. De fet, aquestes són algunes de les
premisses en les quals es basen la majoria de les disciplines orientals
com el ioga o el tai-txi. El fet d’alliberar aquesta energia estancada és
una via per descarregar-nos de la tensió o agressivitat acumulades i per
afavorir la relaxació. Ja que cos i ment formen un tot inseparable,
els canvis físics, que ens atorguen més resistència física i força
muscular, afecten la nostra autoestima, enfortint-nos l’estat d’ànim i
donant-nos una força psicològica que ens ajuda a afrontar de forma
diferent els embats de la vida. Així com els astronautes perdrien força
muscular en no maldar amb la resistència gravitatòria de la terra, el
caràcter se’ns debilita si no l’estimulem amb activitats que requereixin
un esforç de superació constant. Així ho va entendre Josep Maria
Batista i Roca quan l’any 1927 va constituir l’agrupació “minyons
escoltes” que ha arribat fins els nostres dies. “La finalitat fonamental
de l’escoltisme català es la formació i enfortiment del caràcter dels
catalans...” ens deia. Amb aquestes paraules definia de forma magistral
com l’exercici físic ajuda a crear una dinàmica proactiva davant la vida,
a lluitar contra la desídia en què molts joves es troben immersos,
impulsats per una societat amb un creixent sentit de l’oci estèril i del
mínim esforç. L’exercici físic ens ensenya a superar els nostres propis
límits i a crear-nos reptes personals. Més tard, aquests hàbits apresos,
encaminats de forma adequada, són un bon entrenament per millorar la força
de voluntat i enfortir el nostre caràcter. |
|
Consell pràctic
|
|
|
CONSELL PRÀCTIC
Si dominem la
respiració, podrem controlar els nostres estats mentals. La diafragmàtica,
per exemple, ens predisposarà a la relaxació: 1) Inspirem pel nas
profundament i lentament. 2) Portem l’aire a la part més baixa del
pulmons. Hem de notar com el ventre s’infla a causa del moviment que fem
amb el diafragma. Cal procurar que la zona del pit no s’enlairi. 3)
Retenim l’aire almenys 5 segons. 4) L’expulsem molt
lentament.
|
|
|