El poder de les paraules

No hi ha res més complex ni més real que la omnipresència del llenguatge i la necessitat de comunicació entre éssers intel·ligents. Les paraules són les eines que configuren aquest entramat lingüístic i saber-les emprar de manera adequada millora la interrelació amb el nostre entorn.

De quina manera utilitzem el llenguatge per resoldre els conflictes i les incomprensions? Amb una bona comunicació podem millorar la qualitat de totes les nostres relacions. Només pel sol fet de parlar amb els altres no hem de donar per feta la comunicació. Tant és així, que la major part dels problemes que patim es deuen a la manca d’una bona entesa amb les persones que ens envolten: la parella, els fills, els pares, els amics, els companys de feina...

La paraula és el símbol d’allò que representa. Al pronunciar-la o escriure-la estem recreant aquesta representació i reflectint el concepte que tenim de la realitat que ens envolta. Al procurar una valoració exacta dels significats, evitem que la tergiversació del seu sentit creï incomprensió. Quantes vegades al discutir sobre un tema ens hem adonat que el nostre interlocutor tenia un concepte diferent del mateix terme sobre el que intentàvem posar-nos d’acord? I és que abans de qualsevol conversa seria bo assegurar-se, encara que utilitzem la mateixa paraula, de saber si li donem el mateix significat.

A tall d’exemple, el verb xerrar, que s’utilitza sovint per presentar conferències tot dient que es farà una “xerrada”, és una clara mostra de com hem tergiversat el sentit d’aquest mot, ja que segons el diccionari, xerrar és “parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit”. Ens referim a un parlar va i insubstancial, i sense adonar-nos-en estem treient transcendència i valor a l’acte anunciat.

Dominar l'idioma
En el llibre Paraules sobre la paraula de Václav Havel, l’autor ens manifesta la importància cabdal d’aquestes eines lingüístiques: “Perquè totes les accions importants del món real -tant les belles com les monstruoses- sempre han tingut la seva obertura en l’esfera de les paraules” i afegeix “Sí, visc en un sistema en què la paraula pot sacsejar tots els aparells de poder, en què la paraula té un poder més gran que deu divisions...”

Però no són una munió els que utilitzen aquest do amb la destresa suficient, fet que comporta una intensificació de la degradació expressiva i un afebliment del caràcter del parlant. Un llenguatge imprecís ens configura una personalitat indecisa i poc determinant. Les paraules ens produeixen emocions, operen sobre el nostre esperit i ens suggestionen, són també les eines del nostre pensament, d’aquí que puguem canviar l’estat anímic d’una persona a través d’elles. El llenguatge ens configura de tal manera que si treiéssim el jo i el tu de les nostres expressions eliminariem, amb el temps, la consciència de nosaltres mateixos i generariem una crisi d’identitat.

La renúncia, fins i tot deliberada, del llenguatge cultivat, comporta que reduïm les paraules per expressar-nos i d’aquesta manera limitem el nostre univers interior i la comprensió del món que ens envolta. El coneixement profund del nostre idioma, a través de l’aprenentatge de noves paraules, ens fortifica la capacitat de poder expressar un major ventall d’experiències i sentiments personals.

Un estudi prou rigorós sobre les paraules utilitzades en cada idioma ens portaria a conclusions molt encertades sobre la personalitat i forma de viure dels seus parlants. Per exemple, mentre aquí tenim només una paraula per designar la neu, en els països nòrdics n’usen diverses, portats per la necessitat de conviure amb aquest element molt més que nosaltres.

No existeix cap idioma prou ric per oferir-nos una paraula exacta per a cada matís del nostre fur intern, per això, a més de dominar diversos idiomes a nivell bàsic, ens cal tenir un coneixement molt profund del propi.