LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.

Les habilitats per gaudir d'una bona intel·ligència emocional es poden aprendre i sovint es basen en actituds subtils que comporten resultats sorprenents

No és estrany que, cada vegada més, les empreses que busquen una persona per ocupar un lloc de treball requereixin una sèrie d'habilitats personals que res tenen a veure amb el concepte d'intel·ligència al qual fins ara es donava tanta importància.

Com a exemple, transcric les característiques personals que em demanen cercar en els aspirants que opten a un lloc de treball de director administratiu i de finances, per a una empresa de Barcelona: empatia per dirigir les persones sota la seva responsabilitat, amable però amb caràcter, esperit d'equip i cooperació, persona metòdica i ordenada, iniciativa i capacitat d'automotivar-se, capacitat per encaixar la pressió puntual de la feina i capacitat d'adaptació per integrar-se a la idiosincràsia de la companyia.

D'aquesta manera, entre tots els candidats amb la mateixa formació i capacitat tècnica per gestionar la feina, el factor que inclinarà la balança cap a l'un o l'altre serà aquest conjunt d'habilitats socials, personals i de control de l'estrès que s'ha anomenat intel·ligència emocional i que representa una part essencial de la nostra personalitat.

Un bon motor i la màxima eficàcia

Aquests factors fan que la persona utilitzi el seu potencial cultural i intel·lectual amb prou enginy com per aconseguir-ne la màxima efectivitat; de què ens serviria un cotxe amb un bon motor (capacitat intel·lectual) si després no sabem conduir-lo amb la destresa necessària, no sabem frenar-lo a temps ni, en un revolt, sabem girar-ne el volant en el moment precís?

En aquest sentit, el psicòleg Carles M. Espinalt arriba a aquesta conclusió: "Allò que valora un ésser humà no està en el que sap, sinó en què diu i fa amb el que sap". I és que podem ser un "pou de ciència", però no podrem ser eficaços si ens manquen, per exemple, les habilitats socials per comunicar-nos, escoltar amb eficàcia, dialogar a fi de posar-nos d'acord amb els nostres col·laboradors o expressar-nos posant el nostre interlocutor com a punt de referència.

Només hem d'escoltar els comentaris que alguns deixebles fan de professors que, tot i saber-ne molt de la seva especialitat, no encerten en la manera de transmetre els coneixements que en tenen, per la qual cosa els alumnes acaben per avorrir aquella assignatura. O bé fixar-nos en les actituds d'alguns directius que, lluny de saber posar-se l'equip a favor, generen un clima de desconfiança i de tensió que aviat els farà esdevenir centre de murmuracions i intrigues.

Saber comunicar i fer-se entendre

Sense anar més lluny, en la manera de parlar de cadascú podem veure si predomina la retòrica o l'eloqüència.

En el primer cas no hi ha intenció d'arribar a l'interlocutor, sinó que es parla per demostrar la pròpia cultura o per escoltar-se a si mateix. És el cas de certs conferenciants que no pretenen comunicar ni motivar l'audiència, perquè el que busquen és l'exhibició del seu talent.

En canvi, en l'oratòria hi ha la vocació de transcendència: la paraula "oratòria" prové d'orar i l'oratori és el lloc sagrat on els creients parlen amb Déu, i ho fan de forma eminent i compromesa.

Posar-se a la pell dels altres

L'empatia, o saber-se posar en el lloc dels altres, també és un factor primordial en les relacions humanes. Així, el fet de parlar esdevé un acte ple de sentit en el qual les argumentacions estan dirigides a moure l'interès de la persona que ens escolta.

Com veiem, són actituds subtils les que poden marcar la diferència entre l'èxit o el fracàs d'una acció, però la suma d'aquests petits detalls comporta uns resultats sorprenents.

Està provat que les persones que perceben ràpidament les actituds i els canvis psíquics de la gent que els envolta saben manar a temps i amb bona agudesa, saben trobar un estímul apropiat per a cada persona o per a cada grup de gent amb el qual han de posar-se en contacte.

Però tenir "do de gents" no és una qüestió de sort, sinó de conducta. Qui s'esforça a tenir gestos de senzilla deferència, detalls de cortesia i respecte i es preocupa per escoltar amb interès posseeix aquest do desitjat. L'experiència del psicòleg William James ja ens indica com és de valuós tenir cura del tracte amb els altres: "El principi més pregon del caràcter humà és el desig d'ésser apreciat."

Tenir iniciativa

Un altre factor important és tenir iniciativa, és a dir, avançar-se més enllà del ritme de la vida quotidiana, perquè no hi ha res que ens aboqui amb més determinació a convertir-nos en persones rutinàries que el deixar-se dominar pel complex que "no podem trobar idees noves". Crear-se una actitud emprenedora que ens ajudi a sortir de l'estretor psíquica que genera la falta d'inventiva farà que puguem aplicar, de manera profitosa, els coneixements que hem adquirit.

Adaptar-se a les circumstàncies

L'adaptació a l'ambient també representa un element de vital importància. Si ens traslladem als orígens de l'ésser humà n'entendrem el valor: la humanitat no hauria pogut sobreviure a les dificultats de l'entorn si no hagués estat pel gran esforç d'adaptació al medi que l'envoltava, desenvolupant objectes i respostes caracterials.

Així, les persones rígides i amb poca flexibilitat per comprendre que no es pot actuar de la mateixa manera en les diverses situacions de la vida demostren tenir incomoditats psíquiques que les immobilitzen en el seu progrés.

En canvi, la persona amb bones aptituds d'adaptació està predisposada a conviure amb harmonia, a cedir una mica del seu terreny per evitar friccions; i les victòries dels coneguts no l'amarguen, perquè es considera prou capaç i segura d'ella mateixa per aconseguir els propis objectius. Enlloc de perdre el temps en crítiques vanes, prefereix treballar en la construcció d'alguna altra cosa positiva per a ella i la comunitat.

Tenir un elevat coeficient intel·lectual, però una baixa capacitat en aquestes característiques de la personalitat, ens donaria el perfil d'una persona lliurada al domini de la ment, però completament inepta en el seu món personal i social: és com tenir un capital que no se sap administrar. Aquestes habilitats es poden aprendre i estimular, sobretot en l'edat escolar; en aquest sentit, s'han realitzat estudis que han demostrat una clara diferència d'actituds després de l'aprenentatge.

Altres factors de la intel·ligència emocional

Altres factors de la intel·ligència emocional

Hi ha altres capacitats que, a pesar que ara no tinguem espai per desenvolupar-les, podríem incloure dins dels factors d'intel·ligència emocional. Són les següents:
- Confiança en un mateix
- Visió optimista de la realitat
- Autocontrol dels propis impulsos
- Bona canalització de l'estrès
- Tolerància a la frustració
- Autocrítica constructiva
- Capacitat per aprendre dels propis errors i per rectificar-los
- Actitud innovadora
- Creació d'objectius personals
- Constant automotivació
- Compromís i cooperació en l'establiment de vincles
- Flexibilitat i sentit pràctic a l'hora d'encarar les dificultats
- Capacitat per consolidar i liderar equips