LES DROGUES

I LA DEGRADACIÓ PERSONAL

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.

Fa setanta-cinc anys, l'eminent psiquiatra Domènec Martí i Julià escrivia: "A Catalunya no hi ha cap dels dos terribles elements que més expressius són de la decadència dels pobles: els atemptats a les persones i el vici de la beguda". Actualment, però, l'equip mèdic especialitzat en alcoholèmies de l'Hospital Clínic de Barcelona ens confirma que, des que hi van començar a treballar l'any 1968, l'augment de malalts alcohòlics ha estat d'un 30% i que cada vegada comencen més joves.

Aquesta inquietant alteració del sentit dels valors entre la joventut no deixa de tenir unes conseqüències perilloses, tant en l'àmbit físic com en el psicològic.

Les causes d'una addicció

En moltes discoteques o bars poden trobar, sense massa dificultat, alcohol, cocaïna o qualsevol droga de disseny. El fet que els joves puguin desenvolupar una addicció, la majoria de vegades sense ni tan sols adonar-se'n i per pur mimetisme, dependrà de diversos factors: de la formació que hagin rebut dels pares o mestres sobre les drogues, del grau de fortalesa de la seva personalitat, etc.

La droga i l'alcohol proporcionen una sensació de falsa lucidesa i autosuficiència que s'encomana ràpidament entre el jovent, atret per l'hedonisme i la fictícia facilitat realitzadora que els dóna el fet d'estar sota els efectes alienadors d'aquestes substàncies. I, quan més s'afebleixi el caràcter de les persones, més tendència hi haurà a adquirir aquest tipus de conductes.

Alerta amb l'alcohol

El problema de la beguda resulta dels més preocupants pel que fa a l'extensió dels efectes entre la població. Com que el seu ús està normalitzat en les celebracions socials, les festes, etc., no hi ha una consciència clara de les repercussions que pot tenir en la generació de joves actual, ni el grau futur d'intoxicació alcohòlica, sense precedents, que això significa.

A França, un estudi elaborat a instàncies de les autoritats sanitàries adverteix que els efectes de l'alcohol són tan perillosos com els de l'heroïna, ja que les dues drogues creen una dependència psíquica irresistible per a qui les consumeix, i estan considerades factors de perillositat social i causants de danys greus en l'organisme humà i en la integritat psicològica de l'individu.

Curiosament, de les vuit substàncies analitzades en l'estudi francès, el cànnabis se situa a la cua, cosa que crea perplexitat si tenim en compte que està prohibit en la majoria de països occidentals; en canvi, el perill que creï dependència és molt inferior al de l'alcohol o el de les cigarretes, dos articles completament legals al mercat.

Prohibir o aprendre a mesurar-se?

No totes les solucions per combatre les addiccions a les drogues passen per decretar mesures de prohibició, ja que l'únic que s'aconsegueix és amagar el problema o traslladar-lo.

Som davant d'un símptoma que ens indica problemes profunds, tant socials com individuals; es tracta d'una gran davallada psíquica que, en menys de setanta-cinc anys, ha sumit el jovent en una espiral de la qual és difícil sortir.

La solució passa per sacsejar els fonaments de la nostra societat, per enfortir-los, i això només serà possible si creem mètodes pedagògics nous capaços de formar un caràcter en els joves que els allunyi del sòrdid món de les drogues i l'alcohol.

No es tracta de suprimir les begudes alcohòliques, sinó d'ensenyar a beure i a adoptar una actitud més sana. Per exemple, països com Noruega (amb una experiència de dos-cents anys contra l'alcoholisme) han adoptat mesures preventives i, des del Parlament, s'organitzen campanyes informatives a les escoles, on s'explica el deteriorament que produeix l'alcohol. A més, cada any es destina una bona part dels fons públics a la investigació dels danys que genera aquesta addicció.

Les conseqüències de les drogues

A banda de les conseqüències físiques que suposa l'ús continuat de substàncies tòxiques (que afecten la salut de manera dràstica amb problemes cardíacs, insuficiència hepàtica, alteracions digestives, atrofia muscular, disminució de les defenses, etc.), els efectes psicològics són els que comporten un grau més elevat de degeneració personal, perquè impedeixen un desenvolupament social i professional normals.

Entre d'altres símptomes, podem observar irritabilitat i canvis d'humor, amnèsia, apatia, desànim o eufòria infantil, al·lucinacions i demències, conducta antisocial i marginació, disminució del nivell de consciència de la realitat i una llarga llista de trastorns que, a poc a poc, van sumint el jove en un món de confusió mental.

La droga emmetzina la ment i, per tant, obstrueix la capacitat rectora del conscient. Sota els seus efectes, tot i no ser capaç de concretar cap idea ni de tirar endavant projectes, la persona actua com si tingués la solució de tot i hagués de "menjar-se" el món, i té el convenciment que les seves capacitats s'han intensificat. Però destorbar el propi procés mental no comporta en cap cas millorar-ne el rendiment o augmentar-ne el talent, sinó tot el contrari: el fa més lent, com és el cas de la parla farfallosa o de la verborrea incoherent de l'embriac. El que percep el drogoaddicte no és res més que un miratge, a causa de la manca d'una visió objectiva de la realitat.

Què és el que ens pot dur a l'addicció?

Les motivacions que porten una persona a prendre algun tipus de droga són diverses. Hi ha qui, per desorientació, comença induït per la influència social del entorn; hi ha qui busca una sortida a frustracions personals i pretén mitigar la tristor i els desenganys. També hi ha qui comença a prendre drogues per desinhibir les funcions del conscient i donar-se una fictícia confiança, o qui persegueix una diversió fugissera i poc consistent.

Sigui quina sigui la motivació, sempre és una sortida evasiva de la realitat i una por a afrontar els problemes i les responsabilitats amb l'audàcia i l’esforç que reclamen.

L'empobriment dels recursos caracterials es va accentuant a mesura que s'instaura l'addicció, creant un cercle viciós difícil de véncer.

Per això cal reaccionar ràpid i tenir una consciència clara del perill que suposa deixar que els hàbits de la beguda i les drogues es continuïn arrelant en els comportaments i actituds de la joventut. Cal que els oferim estímuls autèntics i motivacions genuïnes per reforçar positivament la seva personalitat i, també, que els ensenyem que la felicitat no és una cosa que pugui donar des de fora cap substància al·lucinògena, sinó que és un estat mental que hem de construir al nostre interior: només hi podrem accedir mitjançant la pròpia autosuperació i l'esforç personal.