Com escollim els nostres models

Article  publicat a Tot Claror 60 (primavera 2008)

Autor: Carme Jiménez Camins

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.

 

 “Sense el punt de referència que representen els models humans, la personalitat perd l'impuls de superació”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’ésser humà viu immers en un clima de contagi anímic. La capacitat de triar, d’entre tot el que li arriba, allò que l’ajudi a desenvolupar les millors qualitats personals, requereix d’una constant selecció i de ser conscient de com les influències ambientals el poden condicionar. L’ambient és per a la personalitat humana com l’aigua per al peix.

Un dels factors que genera canvis i transformacions en la societat, i de retruc en la personalitat, és la força imperiosa dels models humans. Són una eina fonamental i necessària per aconseguir una adequada interpretació d’un mateix, i cal conèixer-los i gaudir del poderós i saludable estímul que proporcionen.

L’home és un etern recercador de models, té necessitat de variar-los i malda per superar-los. Si ens traslladem fins els orígens de la paraula ‘intel·ligència’, veurem que aquest concepte ja té les seves arrels en el fet de saber fer una bona tria, saber valorar les coses, escollir el millor.
Els models ens ajuden a modelar-nos la personalitat en la manera que nosaltres determinem. Si sabem escollir aquells que més ens poden ajudar en relació als objectius personals, podrem arribar a realitzar-nos en la mesura del nostre propòsit.

Allò que pot donar de si un ésser humà només ho podem veure en l’estudi dels models que ens ha donat la història de la humanitat. En aquest sentit, conèixer las biografies de les persones que han excel·lit en un camp determinat ens orienta i ens ajuda a calibrar quines són les característiques que hem de conrear, alhora que ens estimula la creativitat per recórrer un camí similar.

Tanmateix, avui en dia ens trobem en una incoherència social molt estesa i és la desencertada selecció de models, és a dir, la divergència marcada entre els objectius personals i professionals dels individus i els personatges que es valoren. Així podem trobar que un metge, un mestre o un directiu admirin més les qualitats d’un futbolista per marcar gols que no pas la perícia i l’habilitat dels professionals capdavanters de les seves respectives professions. El desconeixement dels autèntics models que poden vivificar la personalitat i estimular les capacitats augmenta el sentiment d’alienació, al no coincidir allò que admirem amb allò que volem esdevenir.

Una de les causes d’aquesta errònia valoració dels arquetipus humans es troba en què la major part de mitjans no faciliten l’accés a determinats tipus de models. Enfoquen l’atenció en personatges mediàtics en què prepondera la dimensió exhibicionista: cantants, actors, esportistes d’elit, etc., per sobre d’aquelles professions que representen l’autèntic avenç per la societat. De manera que, la majoria de vegades, cal cercar els nostres models fora de l’àmbit que ens faciliten els mitjans.

A la vegada, i ja que els models són la representació de les innumerables concepcions humanes, no podem entendre els conceptes de manera clara sinó van acompanyats de la seva representació en una figura humana. Per exemple, si volem saber el grau de comprensió del concepte de democràcia podem demanar a una persona que ens digui noms de dictadors que ha donat la Història i també de persones que han lluitat per la llibertat. Aquest test, creat pel psicòleg C.M. Espinalt, constata que, en la majoria de casos, es coneixen més els tirans que no pas els prohoms que han aconseguit que la humanitat gaudeixi de més drets i llibertats. Queda palès que es fa necessari un major coneixement d’aquests últims per enfortir el concepte de democràcia. També es constata que de totes les filosofies, religions o teories polítiques només perduren aquelles que tenen uns models clars a seguir, perquè tota cultura que no s’aprèn lligada a uns models s’oblida ràpidament.

L’ésser humà viu en una constant interacció social i, en gran part, aprèn les conductes i la resolució dels problemes de les altres persones. El fet de tenir un model de referència no significa copiar la manera de ser d’algú altre, sinó que, quan ens emmirallem en un model, l’estem interpretant, de la mateixa manera que el músic interpreta una peça musical. És a dir, primer hem de comprendre el sentit originari del model i mantenir-lo com a referència de la nostra interpretació. És així com podrem arribar a superar-nos..

 

LLIBRE RECOMANAT

Elogi de la transgressió
Diversos Autors
La Busca Edicions 2007

senyal.gif (206 bytes)