ESTÀS DE BON HUMOR?

ELS EFECTES POSITIUS DEL SENTIT DE L'HUMOR

Article  publicat a Tot Claror 34 (abril 2002)

Autora: Carme Giménez

© Fundació Claror.
Prohibida la reproducció total o parcial dels articles sense l'autorització escrita de la Fundació Claror.

Riure és terapèutic, perquè ens facilita veure les situacions des d'un angle més objectiu: veure el bosc enlloc de capficar-nos en els arbres


La persona optimista, malgrat els problemes que pugui passar, sempre troba motius que l'encoratgen a viure amb entusiasme i il·lusió. També acostuma a tenir un sentit de l'humor excel·lent, que fa que respongui, fins i tot davant les situacions més difícils, amb encert i subtilesa

L'afirmació que qui es deixa dominar pel pessimisme viu menys i envelleix abans és una creença estesa de la qual podem observar els efectes en les persones del nostre entorn.

Quant a l'àmbit físic, la persona malhumorada està tensa i respira de forma superficial, només utilitzant la part superior del pulmons, cosa que fa augmentar l'angoixa i el malestar. I en l'àmbit mental, aquell qui viu enutjat i estressat percep les situacions sense serenitat i amplifica els punts de vista que més l'afecten negativament.

Però la naturalesa és sàvia i, després de milers d'anys d'evolució, ens ha sabut dotar d'un producte peculiar de l'enginy humà: el sentit de l'humor, una possibilitat que ens ofereix la nostra intel·ligència per alliberar les tensions que ens ocasionen mal humor, així com per veure les situacions des d'un altre punt de vista. D'aquesta manera podem observar la vida sense excessius dramatismes i mitigar els aspectes que ens produeixen por o ansietat.

Conseqüències físiques del riure

Quan riem amb grans riallades movem, de forma involuntària i reflexa, el diafragma, que és el múscul que separa els pulmons de la cavitat abdominal. Just a sota del diafragma hi ha el centre neuràlgic més important del cos: el plexe solar.

Així, en riure fem un massatge a aquest centre neuràlgic i eliminem l'energia negativa que s'hi acumula. En cas d'estar molt carregat, ens provoca una sensació de desassossec i ansietat (dolors al pit, males digestions, etc.).

Es tracta, doncs, de mobilitzar el diafragma cap avall, que és una acció que també podem fer de forma conscient, respirant profundament, i portant l'aire a la part més baixa dels pulmons. Si ho practiquem, l'abdomen surt cap a fora i respirem amb la panxa, com fan els nadons.

Conseqüències en l'àmbit mental

Amb l'humor aconseguim allunyar-nos de les situacions i veure-les des d'un angle més objectiu, ens en distanciem per tenir una visió global del problema i ens convertim en espectadors de les nostres pròpies actuacions. Ens aporta eficàcia, ja que ens permet veure el bosc en lloc de capficar-nos en els arbres, que ens priven d'una perspectiva general. Riure's d'un mateix també denota un sentit autocrític important, fortalesa de caràcter i seguretat.

Les teràpies del riure

Les cultures taoistes antigues ja coneixien aquests efectes beneficiosos i curatius sobre la salut. Explicaven que, quan riem, els òrgans interns produeixen una secreció que nodreix el cos, mentre que el mal humor genera components tòxics i substàncies verinoses que bloquegen l'energia vital.

De fet, després de riure notem que ens sentim alliberats de tensions i en un estat de relaxació general.

Riure és terapèutic per si mateix i ha estat la base de les populars teràpies del riure. No oblidem que fa canviar moltes de les constants vitals del cos: la pressió sanguínia baixa, s'alliberen endomorfines, es relaxa el sistema muscular, els pulmons mouen 12 litres d'aire en lloc dels 6 habituals i es fa un massatge a tots els òrgans interns (estimulant el fetge, la digestió i altres funcions essencials).

L'evolució del sentit de l'humor

Si ens fixem en l'evolució individual, observem que els nens acostumen a riure amb molta freqüència; alguns estudis demostren que, un cop són adults, riuen un 50% menys que durant la infantesa.

Per entendre les subtileses de l'humor cal haver desenvolupat suficientment la capacitat d'abstracció. Per això els nens no poden entendre certs jocs de paraules dels adults i, d'altra banda, demostrar un agut sentit de l'humor sempre s'ha considerat un senyal d'intel·ligència.

Només quan ens sentim en serenor amb nosaltres mateixos som capaços de comunicar-nos amb bon humor i tolerància envers els altres. A tall d'exemple, molts pares d'adolescents em comenten que els seus fills els parlen de forma displicent, símptoma que el noi o noia es troba en una fase de reafirmació i construcció de la personalitat: fins que no se senti segur i satisfet de si mateix, aquest adolescent aspre i poc comunicatiu no adoptarà un tarannà cordial i amistós.

Durant el procés de creixement, l'humor saludable transforma i sublima l'instint agressiu i, a través del simbolisme mental, transmuta aquesta pulsió primària en un agut combat de conceptes. Amb aquesta frase ens ho precisa Carles M. Espinalt: "Quan l'impuls agressiu és frenat per la lògica, es torna ironia, sentit crític, agudesa i penetració."

També és habitual que les persones que finalitzen un procés terapèutic, en el qual han après a superar temors i tensions, expressin el canvi explicant: "Noto que ara tinc més predisposició per riure". Així, doncs, només ens sentim autènticament satisfets quan guanyem batalles contra les pròpies vacil·lacions i adquirim una eficient resolució d'ànim.

En definitiva, fer ús d'aquest enginy peculiar que ens proporciona l'intel·lecte i tenir un sentit de l'humor sa ens ajudarà a reduir tensions en moltes situacions. Serem capaços de trencar el gel amb una dosi de sana agudesa humorística.