L'ANSIETAT |
Article publicat a
Tot Claror 32 (desembre-gener 2002) Autora: Carme Giménez © Fundació Claror. | |||
El pensament està format per imatges i paraules en flux continu que poden incloure idees parasitàries i negatives que causen ansietat
Hi ha persones més predisposades que d'altres a partir ansietat però ningú està lliure de sofrir-la en situacions d'estrès o de pressió ambiental forta
La higiene mental suposa suprimir o contrarestar els pensaments que ens limiten i ens angoixen a fi d'ocupar la ment en idees positives |
La
majoria de patiments psicològics relacionats amb l'ansietat i l'estrès es
deuen al desconeixement de la psicologia humana per part de la nostra
societat, que es reflecteix, en l'àmbit individual, en una adquisició
progressiva d'hàbits mentals que limiten les nostres expectatives en lloc
d’ampliar-les. És com si la nostra ment fos un cotxe molt potent, però
sense el volant per dirigir-lo.
Està demostrat que per molt desenvolupades que es tinguin les facultats intel·lectives, no és aquest el factor decisiu per tenir una vida plena d'èxits. Altres factors, com per exemple el control mental, són crucials. És per això que els petits o grans problemes de la vida quotidiana poden esdevenir detonants per desenvolupar estats d'ansietat i estrès, que s'arrelaran cada vegada més a la nostra ment si no aprenem els mètodes adequats per invertir el procés i, en definitiva, per conduir-nos millor a la vida. Una societat que ens empeny Avui dia es fa més necessari que mai aprendre aquests mètodes, ja que qualsevol societat desenvolupada pot sofrir un procés de decadència si no és capaç d'igualar el desenvolupament tecnològic amb el reforçament del caràcter dels seus individus. La nostra societat té avantatges que fan la vida més còmoda, però, en canvi, implica una major necessitat de fortalesa psíquica per compensar el major grau de desorientació i dispersió del nostre pensament. I sembla un contrasentit que cada vegada tinguem més recursos materials per afrontar la vida i, en canvi, ens sentim més febles davant les pressions i les dificultats. Creure en les pròpies possibilitats i desenvolupar-les és essencial, ja que la persona que se sent fermament segura d'ella mateixa i està convençuda de la seva missió personal no viu mai neguitejada. Observant tan sols dos fenòmens socials ens podem adonar d'aquesta necessitat: d'una banda, l'espectacular èxit dels llibres anomenats "d'autoajuda", on es busca una solució urgent per afrontar els problemes que ens desborden; de l'altra, l'increment progressiu de la venda de productes farmacèutics com ansiolítics, relaxants musculars i tranquil·litzants (que en moments determinats poden ser necessaris, però que en molts casos denoten la recerca d'una sortida fàcil, gairebé màgica i amb poc esforç personal). El diàleg entre ment i cos El fet de patir un estat d'ansietat genera unes conseqüències físiques (problemes digestius, alteracions de la son i alimentàries, dolors musculars...) i també trastorns psicològics (apatia, depressió, manca de concentració, pèrdua de memòria, irritabilitat, etc.). Aquestes conseqüències es donen perquè la ment i el cos formen una unitat en permanent diàleg i amb una estreta relació. En realitat, podem comprovar-ho en situacions quotidianes. Per exemple, si en el moment que estem aixecant un gran pes i tot el nostre cos està rígid per aconseguir mantenir l'objecte pesant enlairat intentem a la vegada resoldre mentalment una operació aritmètica, notarem que no ens és possible. Igual que el cos, la ment està tensa i, per tant, bloquejada. També ens adonem que, si ens concentrem en una idea que ens preocupa o ens fa por, tot el nostre cos reacciona i ens canvien les constants vitals: el cor s’accelera, la respiració es fa més ràpida, s'apuja la pressió, es tensen els músculs, etc. Tot això per causa de l'acció de substàncies com l'adrenalina, que les glàndules deixen anar al corrent sanguini. La nostra ment no pot distingir si aquella idea que pensem correspon a una situació real o imaginària, i la persona amb ansietat pot deformar la realitat i convertir fets normals de cada dia en situacions angoixants. Per exemple, en el cas de les fòbies, situacions com la de pujar en un ascensor poden ser viscudes com activitats molt perilloses i per tant el cos hi reacciona bioquímicament per actuar com si realment hagués de defensar-se. Esclaus dels nostres pensaments El nostre pensament està format per imatges i paraules en circulació contínua: ens imaginem situacions futures, ens parlem a nosaltres mateixos, parlem amb els altres, recordem escenes passades, etc. És un fluir constant que en moltes ocasions, sense voler-ho, ens porta idees parasitàries i negatives (de fracàs, de frustracions, d'impotència...) que, si no aconseguim contrarestar ràpidament, poden instal·lar-se'ns, afectar el nostre estat d'ànim i predisposar-nos a estats crònics d'ansietat. Així, doncs, la paraula té una influència tan gran en la nostra vida que, a la frase de Disraeli que diu "Amb les paraules governem els homes", el psicòleg Carles Muñoz Espinalt hi afegia: "I amb més motiu podríem dir: amb les paraules ens governem a nosaltres mateixos." I és que la nostra vida és el fruit dels nostres pensaments, i són aquests els que dominen el nostre cos i les nostres actuacions. Per tant, controlar la qualitat del nostre raonament és essencial per dominar la vida i per poder suprimir les pors i preocupacions tan bon punt comencin a neguitejar-nos. És per això que veiem com esportistes d'elit, molt ben preparats tècnicament, poden no estar a l'alçada de les circumstàncies per no saber controlar amb eficàcia la seva ment. Donar la volta a les idees negatives Hi ha persones més predisposades que d'altres a patir ansietat, però ningú està lliure de sofrir-la en situacions d’estrès o de pressió ambiental forta. L'èxit comporta dificultats, abans que res, i quanta més responsabilitat tinguem i més amunt estiguem dintre de l'organigrama de l'empresa, més seran els problemes que ens arribin alhora i, per tant, més preparats haurem d'estar per afrontar la pressió que comporten els nostres reptes. Aquests recursos estan a l’abast de qualsevol persona i tothom té la possibilitat de desenvolupar-los: només cal exercitar-se en l'art de dominar la pròpia ment. De la mateixa manera que tenim cura del nostre cos, hi ha el concepte d'higiene mental. Així com cada dia amb la dutxa eliminem els bacteris que poden ocasionar malalties en el nostre organisme, cal analitzar amb freqüència el contingut dels nostres pensaments, i suprimir aquells que ens limiten, ens angoixen i ens aboquen a no creure en nosaltres mateixos. Per tant, hem de procurar d'ocupar la ment amb idees positives que eixamplin els nostres horitzons, que reforcin la pròpia autoestima i que ens estimulin per afrontar els problemes amb eficàcia. |
|